En la passada d\u00e8cada, per\u00f2 sobretot a partir de l’entrada en vigor de la Llei del Divorci de 2005, la instauraci\u00f3 de la cust\u00f2dia compartida com a opci\u00f3 despr\u00e9s de la ruptura dels progenitors, ha generat un intens debat.<\/p>\n
La cust\u00f2dia compartida consisteix en que els fills convisquin amb cada progenitor, per per\u00edodes alterns o successius, de manera que tant el pare com la mare s’erigeixen com guardadors iguals, independentment del temps fixat per a cada un. A m\u00e9s, tots dos han de contribuir a l’aportaci\u00f3 econ\u00f2mica que sufragui la manutenci\u00f3 dels fills, sempre segons les seves respectives possibilitats.<\/p>\n
\u00c9s l\u00f2gic que aquesta situaci\u00f3 comporti sovint un gran esfor\u00e7 d’adaptaci\u00f3 pel que fa al repartiment de recursos i condicions que influiran en la cura dels fills. \u00c9s desitjable doncs, que les dues parts aportin maduresa suficient per arribar a un acord. <\/p>\n
Podr\u00e0 adoptar-se la cust\u00f2dia compartida quan, tots dos progenitors reuneixin condicions similars per assumir-la (capacitat i disponibilitat); tamb\u00e9 hi ha d’haver una resposta positiva dels fills (es donar\u00e0 import\u00e0ncia a la seva opini\u00f3, si t\u00e9 edat i \/ o maduresa suficient); i ser\u00e0 un requisit molt rellevant, que puguin tenir domicili en la mateixa localitat o en relativa proximitat, per facilitar els canvis d’habitatge, i de manera que les activitats (escolars i extraescolars), aix\u00ed com les relacions socials del menor, quedin el menys afectades possible.<\/p>\n
Quines s\u00f3n les bondats de la cust\u00f2dia compartida? Per als fills, constitueix la situaci\u00f3 m\u00e9s beneficiosa, en respectar el seu dret fonamental a conviure de forma real i afectiva amb els dos progenitors. S’eviten els sentiments d’abandonament que comporta la cust\u00f2dia monoparental, refor\u00e7a la seva autoestima, i a m\u00e9s, afavoreix l’adequat desenvolupament cognitiu i emocional dels fills. Per als pares, suposa una millora notable en la seva comunicaci\u00f3, i disminueix els nivells de conflictivitat, en evitar els continus enfrontaments i desavinences davant les actuacions unilaterals d’un sol progenitor custodi. A m\u00e9s, fomenta la transmissi\u00f3 de valors educatius igualitaris; en definitiva, s’evita la sensaci\u00f3 que en el proc\u00e9s de ruptura existeixen \u00abvencedors i ven\u00e7uts\u00bb.
\nI quines s\u00f3n les objeccions? Per a alguns t\u00e9 sentit establir una cust\u00f2dia compartida nom\u00e9s si hi ha una bona entesa entre els progenitors. A m\u00e9s, s’apunta que aquesta modalitat implica certa desestabilitzaci\u00f3 f\u00edsica per als fills, degut al despla\u00e7ament (en majoria d’ocasions) entre dos habitatges diferents. Tampoc sembla ser un r\u00e8gim adequat per a menors de curta edat, ni hauria de concedir-se a aquell progenitor que, abans de la ruptura, no es va ocupar en la mateixa mesura que l’altre dels fills, i la seva sol\u2022licitud \u00e9s, en el fons, una coartada per contribuir en menor mesura a la seva manutenci\u00f3.<\/p>\n
Per tot el comentat, la llei regula amb molta prud\u00e8ncia la cust\u00f2dia compartida, establint tals limitacions fonamentals a la seva aprovaci\u00f3 judicial, que de vegades fan inviable la seva adopci\u00f3. Aix\u00ed, quan no hi ha acord entre els dos progenitors, l’adopci\u00f3 judicial de la cust\u00f2dia compartida queda configurada com una mesura excepcional i condicionada, ja que el jutge ha de comprovar que es compleixen els pressupostos fixats pel legislador, \u00e9s a dir: que el Ministeri Fiscal emeti informe \u00abfavorable\u00bb i la cust\u00f2dia compartida sigui el r\u00e8gim que protegeixi adequadament l’inter\u00e8s del menor. <\/p>\n
El primer dels requisits esmentats, suposa deixar el pes definitiu de la decisi\u00f3 en el Ministeri Fiscal. El mateix Tribunal Constitucional recentment ha declarat inconstitucional l’inc\u00eds legal referent a la necessitat d’informe \u00abfavorable\u00bb del \u00abMF\u00bb, precisant que, ha de ser necess\u00e0riament l’inter\u00e8s prevalent del menor el que inspiri la decisi\u00f3 judicial, havent de realitzar una valoraci\u00f3 conjunta de tots els elements que intervenen (fins i tot requerint en ocasions de la intervenci\u00f3 d’especialistes, el dictamen, encara que no vinculant, pot ser molt transcendent en la resoluci\u00f3 del plet).<\/p>\n
Aquesta decisi\u00f3 del Tribunal Constitucional obre la porta a la revisi\u00f3 de sent\u00e8ncies dictades anteriorment, a trav\u00e9s del corresponent procediment de modificaci\u00f3 de mesures. \u00c9s f\u00e0cil arribar a la conclusi\u00f3 que donada la gran heterogene\u00eftat de situacions existents, cal plantejar cada cas de forma individualitzada i realitzar un \u00abvestit a mida\u00bb, com sol ser habitual en Dret de Fam\u00edlia.<\/p>\n
Diverses comunitats aut\u00f2nomes (Arag\u00f3 -que va ser la pionera-, Catalunya, Comunitat Valenciana i Navarra) han realitzat aven\u00e7os legislatius recents en aquest sentit. Els anomenats Plans de parentalitat, Pacte de relacions familiars i Pactes de conviv\u00e8ncia familiar permeten detallar els m\u00ednims que han de contenir les propostes d’exercici de responsabilitats parentals davant l’autoritat judicial. Aquests plans intenten evitar sent\u00e8ncies gen\u00e8riques, que no acaben executant-se, generant problem\u00e0tics incompliments.<\/p>\n
En l’actualitat, el ministre de Just\u00edcia Alberto Ruiz Gallard\u00f3n ha anunciat la seva intenci\u00f3 d’impulsar una llei \u00ab\u00fanica i estatal\u00bb per facilitar la cust\u00f2dia compartida, que modificaria l’actual regulaci\u00f3 del Codi Civil. A l’espera de veure com es desenvolupa aquesta proposta legislativa, la pedra angular en qualsevol proc\u00e9s de fam\u00edlia continua sent el sentit com\u00fa i la sensibilitat suficient entre els implicats. L’objectiu primordial ser\u00e0 mantenir els menors allunyats del conflicte i al mateix temps, assegurar-los el major benestar possible, evitant aix\u00ed, entre d’altres, conflictes de lleialtats i \/ o amputacions de les seves relacions familiars.<\/p>\n
Ruth Caball\u00e9 Estell\u00e9s<\/em><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En la passada d\u00e8cada, per\u00f2 sobretot a partir de l’entrada en vigor de la Llei del Divorci de 2005, la instauraci\u00f3 de la cust\u00f2dia compartida com a opci\u00f3 despr\u00e9s de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[41,5],"tags":[],"class_list":["post-323","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-derecho-civil","category-derecho-familia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=323"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":875,"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323\/revisions\/875"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.caballeestelles.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}