<\/p>\n
Existeix un acord social for\u00e7a generalitzat que sost\u00e9: \u00abser exigent \u00e9s tenir \u00e8xit\u00bb. En l’experi\u00e8ncia quotidiana de les relacions interpersonals afectives est\u00e0 demostrat que pressionar als altres per acceptar les nostres posicions (pensaments, sentiments i accions) no resulta exit\u00f3s sin\u00f3 que, m\u00e9s aviat, \u00e9s un frac\u00e0s.<\/p>\n
En els nostres vincles amb les persones m\u00e9s significatives tendim a exigir i a imposar el que volem, m\u00e9s freq\u00fcentment si la relaci\u00f3 est\u00e0 en crisi o en un moment de conflicte. Creiem que tenim el dret d’obligar a qui ens vol i volem, a moure\u2019s cap al que nosaltres necessitem passant per alt les seves pr\u00f2pies necessitats. Aquesta forma de vincular-se est\u00e0 associada amb sobreposar l’ego<\/i>\u00a0 al \u00abnosaltres\u00bb.<\/p>\n
Els psic\u00f2legs, en les nostres consultes, observem que les parelles, en les quals un \u00e9s exigent i l’altre est\u00e0 exigit, presenten problemes de comunicaci\u00f3 i trastorns emocionals.<\/p>\n
Pressionar i emp\u00e8nyer a l’altra persona augmenta el nombre de vegades en qu\u00e8 cedeix a les nostres demandes, per\u00f2 progressivament disminueix la qualitat de la relaci\u00f3. \u00c9s a dir, l’exigent i l’exigit se sentiran cada vegada m\u00e9s insatisfets perqu\u00e8 no hi ha llibertat d’elecci\u00f3 compartida, ja que ha desaparegut la decisi\u00f3 conjunta i pactada. Aix\u00ed doncs, la relaci\u00f3 es deteriora quedant redu\u00efda a distanciaments emocionals,en ocasions, insalvables.<\/p>\n
Per tant, perqu\u00e8 els vincles amb l’altre siguin bons i segurs cal passar de l’exig\u00e8ncia a la petici\u00f3. Cal aprendre a demanar, ja que des d’aquesta posici\u00f3 expressem els nostres desitjos de forma saludable i l’altre pot decidir des de la seva pr\u00f2pia llibertat: dir no quan no estigui d’acord, proposar alternatives i sentir-se part\u00edcip de les decisions del que succeeix en la seva vida.<\/p>\n
I, doncs, per qu\u00e8 exigim m\u00e9s i demanem menys? Perqu\u00e8 tenim por davant la incertesa que implica que l’altra persona tamb\u00e9 tingui control i poder.<\/p>\n
Karen Horney, psic\u00f2loga cl\u00e0ssica reconeguda pels estudis actuals en comportament hum\u00e0, en el seu llibre \u00abLa personalitat neur\u00f2tica del nostre temps\u00bb<\/i>, refereix que l’exigent: \u00abNo se\u2019n adona fins a quin punt la seva hipersensibilitat, hostilitat i les seves rigoroses exig\u00e8ncies entorpeixen les seves pr\u00f2pies relacions socials; tampoc \u00e9s capa\u00e7 d’advertir l’efecte que produeix en els altres o les reaccions d’aquests davant d’ell. Com a resultat, li \u00e9s impossible comprendre perqu\u00e8 les seves amistats, el seu matrimoni, els seus amors i les seves connexions professionals fracassen tan sovint\u00bb.<\/p>\n
Encarna Exp\u00f3sito Espejo<\/p>\n
Psic\u00f2loga Adults<\/p>\n
N\u00fam. Col. 19826<\/p>\n
Vidal&Espejo Psic\u00f2logues<\/p>\n