[:es]Como bien establece el art. 93 del Código Civil, la prestación de alimentos, por norma general, es atribuida por los Tribunales, de acuerdo a un criterio de proporcionalidad del patrimonio del alimentista con la pensión alimenticia a favor de los hijos y siempre a favor de los menores, esto es primacía de las necesidades o intereses del menor frente a las propias de su padre o madre (Principio favor filii).
Pues bien, atendiendo al actual contexto de crisis económica, cabe ver cuales son las medidas establecidas, judicialmente, respecto a la pensión de alimentos, cuando alguno de los progenitores se hallen en situación de desempleo, carencia de ayudas sociales u otras circunstancias de los progenitores.
Pese a este contexto, claramente, desfavorable a nivel económico, la Jurisprudencia sigue fijando un “mínimo vital” que permita a los hijos menores su desarrollo en condiciones suficientes y dignas, física, emocional e intelectualmente, también.
El deber de dar alimentos es imperativo, de derecho natural y es una de las obligaciones de mayor contenido ético del ordenamiento jurídico, fruto de la patria potestad de los hijos menores.
Respecto a la fijación de la cuantía de la pensión de alimentos, no existe una doctrina unitaria, ya que por un lado se cree que el mínimo vital debe ser de 150€, o bien, menor a tal cifra (80€, por ejemplo) o mayor de la misma (160€). Por último, cierto sector jurisprudencial confirma la necesidad de adaptar este “mínimo vital” a la situación en particular, sin prever un mínimo exigible de cuantía fija.
En conclusión, habría que analizar cada caso concreto para determinar la cuantía de la pensión.[:ca]Com bé estableix l’art. 93 del Codi Civil, la prestació d’aliments, per norma general, és atribuïda pels tribunals, d’acord a un criteri de proporcionalitat del patrimoni de l’alimentista amb la pensió alimentària a favor dels fills i sempre a favor dels menors, és a dir primacia de les necessitats o interessos del menor davant les pròpies del seu pare o mare (Principi favor filii).
Doncs bé, atenent a l’actual context de crisi econòmica, cal veure quines són les mesures establertes, judicialment, respecte a la pensió d’aliments, quan algun dels progenitors es troben en situació d’atur, manca d’ajudes socials o altres circumstàncies dels progenitors .
Malgrat aquest context, clarament, desfavorable a nivell econòmic, la Jurisprudència segueix fixant un “mínim vital” que permeti als fills menors el seu desenvolupament en condicions suficients i dignes, física, emocional i intel•lectualment, també.
El deure de donar aliments és imperatiu, de dret natural i és una de les obligacions de major contingut ètic de l’ordenament jurídic, fruit de la pàtria potestat dels fills menors.
Respecte a la fixació de la quantia de la pensió d’aliments, no existeix una doctrina unitària, ja que d’una banda es creu que el mínim vital ha de ser de 150 €, o bé, menor a tal xifra (80 €, per exemple) o major de la mateixa (160 €). Finalment, cert sector jurisprudencial confirma la necessitat d’adaptar aquest «mínim vital» a la situació en particular, sense preveure un mínim exigible de quantia fixa.
En conclusió, caldria analitzar cada cas concret per a determinar la quantia de la pensió.[:]